30 de julio de 2015

Enganxats a les pantalles

ahir vaig aconseguir fer una volta en bici i passant pel costat d'un càmping vaig veure com alguns nens jugaven amb els après a una mena de Ping pong matusser, com un nen anava amb monopati i més endavant havia grupets d'Adolescents i alguna parelleta tots amb el cap cot, mirant fixament els seus mòbils, cadascú el seu, sense parlar, sense riure, amb cares d'aborriment. Segurament que estan mirant converses d'altres adolescents que estan a kilòmetres lluny i en canvi no parlen amb el que tenen al costat.
Jo faig el mateix, i el meu fill de quasi 5 anys també.
Crec que vaig a comprar el monopati que fa mesos que em demana, per almenys es pot pelar els genolls però disfrutant i aprenent a superar-se ell mateix, en comptes de passar el temps mirant una vida que no és la seva i a sobre bloquejant-se les cervicals.

No hay comentarios: