ESTIU

No sé porqué pero esta entrada tengo que escribirla en catalán, así que si hay alguna cosa que no se entiende hay el traductor de google que es fantástico, jejejeje.

Sempre m'han agardat els estius, encara que fa anys que treballo com una formigueta i tinc menys temps lliure, però l'ambient, el sol, el mar, la migdiada a la sombra, etc.
Com que la meva sogra em cuida en Lluís a les tardes, aprofito anar-lo a buscar a peu i em passejo per l'urbanització on viuen. És una urbanització velleta, amb cases dels anys 70, on l'estil de les terrasses són d'un gust una mica afrancesat, jardinets enrajolats, però tots els jardins tene un encant que no tenen els de les cases d'urbanitzacions noves i molt més vistoses: tenen els jardins frondosos, arbres amb branques grans i plenes de fulles que fan una gran ombra, hi ha uj arbre que no sé quin és que em te el cor robat (si el trobo us el penjaré). Hi ha buguevíl·lies gegants a rebossar de flots liles que s'emfilen amunt, hi ha casetes bufones amb parets plenes de heures. Ahir a la tarda-vespre passejnat vaig poder veure com en una de les terrassetes hi havia una àvia amb 2 netes jugant al parxís, en una altra casa hi havia una dona llegint, uns nens jugant a la piscina, un altra tallant la gespa, etc i tot això en mig d'un silenci... només es sentien ocells.
Qué maco que és l'estiu!